La planificació i el disseny de paviments d'asfalt és un pas preliminar bàsic en l'enginyeria de carreteres, que determina directament la capacitat de càrrega-de càrrega de la carretera, la vida útil i la seguretat del trànsit. Un esquema de disseny científic requereix una consideració exhaustiva de múltiples factors, com ara la demanda de trànsit, les condicions ambientals i les propietats dels materials. Mitjançant càlculs sistemàtics de paràmetres i optimització d'esquemes, proporciona una base precisa per a la construcció posterior. La seva lògica bàsica de disseny gira al voltant de "adaptar-se a les necessitats, garantir la durabilitat i adaptar-se a l'entorn", que es pot avançar a partir de les següents dimensions clau:
La demanda de trànsit és la base bàsica del disseny, que requereix una concordança precisa dels paràmetres de rendiment del paviment. En primer lloc, el seguiment i la previsió del flux de trànsit s'utilitzen per determinar el volum de trànsit diari mitjà i el flux de trànsit-hora punta per a diferents trams de carretera. Aquestes dades serveixen d'indicador bàsic per al disseny del gruix del paviment-com més gran sigui el volum de trànsit i com més gran sigui la proporció de vehicles pesats-, més gruixudes han de ser les capes estructurals del paviment, assegurant que les capes base i superficial tinguin la suficient resistència a la fatiga. Simultàniament, s'han de seleccionar els materials adequats en funció del tipus de vehicle dominant. Per exemple, els passadissos de càrrega pesats-requereixen asfalt d'alta-viscositat i àrids-de gran resistència per millorar la resistència del paviment a l'enrotllament i l'empeny; Les carreteres secundàries urbanes poden optimitzar les proporcions de materials alhora que compleixen els estàndards, equilibrant economia i practicitat.
El clima i l'adaptabilitat ambiental són consideracions de disseny crucials, que afecten directament la durabilitat del paviment. A les regions d'-alta temperatura, s'ha de millorar significativament l'estabilitat a la-temperatura de les mescles asfàltiques per evitar que s'estovin i s'arruïnin a l'estiu. A les regions fredes, la resistència a les esquerdes a baixa-temperatura dels materials s'ha de reforçar per reduir l'esquerda del paviment causada pels cicles de gel-descongelació a l'hivern. A les zones plujoses o humides, s'ha d'optimitzar el disseny de l'estructura de drenatge del paviment i s'han de seleccionar materials asfàltics amb una forta resistència als danys de l'aigua per evitar que la infiltració d'aigua de pluja provoqui un estovament de la capa base i l'esquinçament del paviment.
L'estructura del paviment i els requisits de rendiment són els principis bàsics del disseny-. El disseny ha de definir clarament els estàndards tècnics de cada capa estructural del paviment (capa superficial, capa base, capa subbase) per garantir una unió estreta entre les capes i l'estabilitat general del sistema de suport de càrrega-. Pel que fa a la capacitat de càrrega-, el valor de la deflexió del disseny del paviment s'ha de calcular mitjançant proves de càrrega per assegurar-se que el paviment pot suportar les càrregues del vehicle durant un llarg període sense deformacions permanents. Simultàniament, els requisits de durabilitat i vida útil s'han de definir clarament en funció del grau de la carretera. Les carreteres bàsiques com les carreteres i les carreteres municipals solen requerir una vida útil de 15-20 anys. El disseny hauria de millorar la resistència a l'anti-envelliment i al desgast mitjançant actualitzacions de materials i reforç estructural per reduir els costos de manteniment posteriors.
En resum, la planificació i disseny de paviments asfàltics ha d'aconseguir una concordança precisa entre la demanda de trànsit, les condicions ambientals i el rendiment estructural. Mitjançant una consideració integral multi-dimensional i un càlcul científic, es pot crear una base d'enginyeria de carreteres que combini seguretat, durabilitat i economia.